Bon ambient a classe

La professora de FOL és una tutora de formació professional que està obsessionada en les relacions socials entre els seus alumnes. Per aconseguir un bon ambient de classe vol que tots es relacionin amistosament entre ells, evitant així els típics grupets estancs, que acaben el curs i només s’han relacionat amb dos o tres companys més. Per no parlar d’aquells alumnes que, tot i que a vegades són brillants, no parlen mai amb ningú més si no és estrictament necessari. “Les empreses prefereixen alumnes que es relacionin bé a alumnes brillants”, acostuma a dir.
Els altres professors estan encantats amb ella, donat que practica les bones relacions d’amistat amb l’exemple. La veritat és que un bon ambient evita molts mal rotllos, tant entre professors com entre alumnes, i fa les classes més participatives. Això no treu, però, que un excés de bon ambient sigui a vegades contraproduent. “Els alumnes d’aquest grup no callen mai”, diu la professora d’anglès. Més crític és el professor de programació, que és una mica raret: “s’han fet tan amics que en comptes de venir a l’examen se n’han anat tots al bar”.
L’estratègia principal de la tutora per aconseguir bones relacions entre alumnes consisteix a fer que hagin de presentar molts treballs en grup, i que els membres dels grups vagin canviant tant com sigui possible. Per a fer-ho senzill, tots els professors van anotant en un document els grups que han fet. Però a mesura que el document es va omplint, costa molt saber qui ha estat agrupat amb qui.
Heu de fer un programa que faciliti als professors l'assignació de grups seguint l'estratègia de la tutora. En concret, el programa ha de mostrar amb quins companys un alumne ja ha format grup.
Entrada
A la primera línia hi ha el nombre total de grups d'alumnes, \(n\), que han presentat treballs junts. (\(n \ge 0\))
Les \(n\) línies següents indicaran els noms dels membres de cada grup, separats per comes.
A continuació vindrà una línia amb un número, \(m\), indicant el nombre d'alumnes dels quals es vol informació. (\(m \ge 1\))
Finalment, cadascuna de les \(m\) línies que segueixen indica el nom de l'alumne de qui volem conèixer els companys.
Sortida
Es trauran \(m\) línies, cadascuna amb els noms dels companys de grup de l'alumne corresponent de l'entrada. Els noms de cada línia estaran ordenats alfabèticament i separats per comes.
Exemple d'Entrada
A l'exemple hi ha tres grups que han fet treballs junts. El primer amb la Maria Antònia, en Jaume i en Josep, etc. La quarta línia indica que volem conèixer els companys de grup de dos alumnes, la Maria Antònia i la Marina.
3
Maria Antònia,Jaume,Josep
Joan,Maria Antònia
Maria Antònia,Joan,Maria
2
Maria Antònia
Marina
Exemple de Sortida
A la sortida de l'exemple es mostra, a la primera línia, els companys de grup de la Maria Antònia: en Jaume, en Joan, en Josep i la Maria. Notem que estan ordenats i separats per comes sense espais. A la segona línia es mostren els companys de la Marina. El '-' serveix per indicar que encara no ha tingut cap company de grup.
Jaume,Joan,Josep,Maria
-
Comentaris