Guia per a crear problemes
Aquesta pàgina explica com pensar, crear i publicar un problema nou al JOEL. Per fer-ho necessites el permís de creador de problemes: demana'l als administradors (vegeu Sobre).
1. Abans de començar
Categoria
Pensa a quina categoria va el teu problema (les tens explicades a Categories):
- Primers Passos: es poden resoldre sense bucles. Per tant, cada cas de prova ha de ser un fitxer independent (vegeu Casos individuals més avall).
- Introducció: molt senzills, sense estructures de dades com arrays. Idealment, amb guia (vegeu el punt 5).
- Aprenentatge: un sol concepte, la dificultat és més a implementar que a pensar què s'ha de fer. Pot anar des d'invertir una cadena fins a implementar Dijkstra. Seria el típic exercici de 2-3 punts d'un examen.
- Competitiu: problemes de concurs: cal interpretar l'enunciat, pensar la solució i pot combinar diversos conceptes.
- Extern: problemes que no són teus sinó d'algun concurs real (amb permís per publicar-los).
No facis servir la resta de categories sense parlar-ne abans amb els administradors.
Punts
Decidir els punts és de les parts més difícils. Mira problemes semblants en dificultat i posa'n uns d'equivalents. La majoria de problemes tenen entre 3 i 15 punts; pensa-t'ho molt abans de posar-ne més de 15.
Casos de prova
Un problema hauria de tenir uns 15-20 casos de prova força exhaustius (casos extrems inclosos), dels quals 3-5 haurien de ser públics (els de l'enunciat). Agrupa'ls en un mínim de dues parelles de fitxers entrada/sortida: una per als públics i una per cada 10 casos privats, més o menys. Si un fitxer té molts casos (més de 10.000), no activis la retroacció, perquè col·lapsaria el jutge i les pantalles del professorat.
Format dels casos de prova
El jutge substitueix l'entrada i la sortida estàndard del programa per fitxers, l'executa i compara el que escriu amb la sortida esperada. Per això no sap per si sol quina línia d'entrada correspon a quina de sortida. Perquè el sistema de pistes pugui dir a l'alumne quina entrada falla, el problema ha de seguir un d'aquests formats:
Estàndard
Una línia d'entrada correspon a una línia de sortida. Per tant, hi ha n línies de sortida i n o n+1 d'entrada (la +1 és la primera línia que indica quants casos hi ha). Exemple: compteambelveri.
Relació fixa
n línies d'entrada corresponen a m de sortida, amb n i m fixos i un dels dos igual a 1 (2 a 1, 5 a 1, 1 a 4...). També es té en compte la primera línia amb el nombre de casos. No funciona si totes dues són més d'una línia (4 i 2 no es poden distingir de 2 i 1). Consell: que la sortida sigui sempre una línia, excepte en exercicis de matrius. Exemple: colarse (3 a 1).
Aquests dos formats el jutge els reconeix sol: tria Estàndard/fixe.
STOP al final
Com l'estàndard o la relació fixa, però en lloc d'una primera línia amb el nombre de casos n'hi ha una al final, amb un valor acordat, que indica que s'acaba l'entrada. Exemple: 7segments. Cal triar STOP al final.
Cada cas té les seves línies indicades
"La primera línia indica el nombre de casos n. Cada cas comença amb un nombre k que diu quantes línies té, i després venen les k línies." La sortida de cada cas és sempre una sola línia. Exemples: pozoluna, torniquet (hi ha 2 nombres a la línia, però el que compta per a les pistes és el primer), buscamines. Cal triar Línies per cada cas.
Casos individuals
Si no segueix cap dels formats anteriors, cada cas ha de ser un fitxer d'entrada/sortida diferent. Exemples: barrethogwarts (massa introductori per tenir un bucle d'entrada), blackfriday, consellescolar (la sortida té un nombre de línies variable). Cal triar Casos individuals.
Cas irregular
Si no hi ha manera de fer-lo encaixar, no es pot activar el sistema de pistes: fes servir un verificador sense retroacció (normalment Línia a línia (només profes)).
2. Crear el problema
Ves a l'administració, entra amb el teu usuari i prem Afegir problema.

- Codi: únic i curt; és el que surt a l'adreça (
/problem/<codi>). - Nom: el títol que veurà tothom.
- Creadors: afegeix-t'hi o no podràs tornar a editar el problema.
- Imatge del problema (opcional): puja una il·lustració (JPEG, PNG, GIF o WebP, fins a 12 MB) i es mostrarà sola, a la dreta de l'enunciat, igual en tots els idiomes i al PDF. No cal escriure cap etiqueta
<img>a la Descripció. Es redueix automàticament i es veu com a màxim a 300 px d'ample; només en pots posar una. - Descripció: l'enunciat, en Markdown amb fórmules LaTeX entre
~(per exemple~2^{31}~). El més fàcil és copiar l'estructura d'un problema que ja existeixi (enunciat, Entrada, Sortida, Exemple d'entrada, Exemple de sortida) i canviar-ne el text.
Més avall:

- Tipus del problema: els que calguin, com a mínim un. No en creïs de nous.
- Categoria: la que has triat al punt 1.
- Punts i Permetre punts parcials (actiu, perquè l'alumnat tingui nota parcial).
- Límit de temps: no més de 5 segons.
- Límit de memòria: sigues generós (la màquina virtual de Java en necessita). 64 MB serveixen per al 99% dels problemes.
- Llenguatges permesos: normalment tots.
Desa'l. El problema no serà públic fins que un moderador el revisi.
3. Pujar els casos de prova
A la pàgina del problema (o des de l'administració), prem Edita els casos de prova.

- Puja un fitxer zip amb els casos. Cada cas són dos fitxers de text, un d'entrada i un de sortida. Per convenció acaben en
.ini.out(per exempleprob.1.in,prob.1.out,prob.2.in...), però no és obligatori. Desa un cop perquè el jutge en llegeixi els noms. - Tria el Verificador:
- Línia a línia amb retroacció: activa el sistema de pistes i les superpistes. És el que hauria de tenir gairebé tots els problemes.
- Línia a línia (només profes): el professorat veu els errors i l'entrada, però l'alumnat no té pistes. Per a formats irregulars.
- Estàndard: sense cap retroacció (o per a fitxers de més de 10.000 casos).
- Programame-like: com l'estàndard, però els errors de presentació (espais, salts de línia) compten com a WA.
- Compara contra fitxer: per a exercicis de fitxers, en què la resposta s'escriu a un fitxer en lloc de la sortida estàndard.
- Verificador MySQL / PostgreSQL / Mongo: per als problemes de bases de dades. Aquests els preparen els administradors; si en vols fer, parla-ne amb ells.
- Tria el Format del cas de proves segons el punt 1. Si tries el format equivocat, les pistes donaran informació incorrecta.
- Nombre de pistes permeses (per defecte 1; 0 si no vols pistes) i Superpistes permeses (si ho deixes buit, la meitat de les pistes arrodonida cap amunt).
- Afegeix una fila (Afegeix nou cas) per cada parella de fitxers, amb els seus punts. La puntuació final és proporcional: si el problema val 20 punts i té 3 casos de 1, 2 i 7 punts, qui encerti els dos primers tindrà (1 + 2) / (1 + 2 + 7) × 20 = 6 punts.
- Prem Envia!.
4. Comprovar-lo
Envia-hi una solució correcta (ha de sortir AC) i com a mínim una d'incorrecta, i comprova que la pista assenyala l'entrada correcta. Mentre el problema no sigui públic, només el veuen els seus creadors i els administradors.
5. Guies (problemes d'introducció)
Als problemes d'introducció se'ls pot afegir una guia (el birret ): una explicació de com abordar-los i dels paranys habituals, sense donar la solució. Es fa a l'administració del problema, a l'apartat de guia: un text general i, si vols, traduccions per idioma i una pista de codi per llenguatge (Python, Java...).
6. Després
Pots editar el problema sempre que vulguis i fer servir els comentaris per aclarir dubtes. Els enunciats també es poden traduir a altres idiomes (castellà, anglès...) des de l'administració.